Mònica Batet, guanyadora de l’últim Premi Casero amb L’habitació grisa, continua fent promoció de la novel·la a pesar del boicot que una setantena de llibreries de Catalunya mantenen contra la seva editorial, Empúries, pel conflicte obert amb la cooperativa Abacus arran dels descomptes que aplica a l’últim títol de la sèrie Harry Potter per igualar el preu amb l’edició castellana, més barata. No ha pogut presentar el llibre ni a Reus, la ciutat on viu, encara que ja tenia la data emparaulada d’abans que esclatés la polèmica. «D’un dia a l’altre —explica— el meu llibre, i tots els altres d’Empúries, va desaparèixer de l’aparador de la llibreria Galatea», la més important de la ciutat. Ahir, de visita a Girona i Figueres, Batet defensava L’habitació grisa indiferent a les disputes. Lectora fervent de Julio Cortázar, Truman Capote i Dino Buzzati, es declarava obsessivament perfeccionista en el procés d’escriptura, fins al punt, com Oscar Wilde, de meditar llargament sobre l’estructura d’un paràgraf que acaba decidint d’eliminar. «Llegeixo el que m’hauria agradat escriure i escric el que m’agrada llegir», afirma per explicar la cura extraordinària que dedica a la forma. Al capdavall, conclou, «fas literatura quan amb les paraules busques alguna cosa més que explicar una història».
[Article d’Eva Vàzquez aparegut al Punt el 31 de març.]
mònica batet 