Archive for Abril de 2006

h1

Els protagonistes de la Diada

23 Abril 2006

Al suplement de llibres de l’Avui del 23 d’abril hi han reunit alguns dels nostres escriptors més destacats d’aquest any per analitzar què suposa per als autors la diada de Sant Jordi i el que l’envolta: Isabel-Clara Simó, Lluís Maria Todó, Emili Teixidor, Màrius Serra i Julià de Jòdar. I, després, cinc autors novells expliquen què ha significat per a ells publicar el primer llibre i com viuran la seva primera diada de Sant Jordi: Mireia Vidal-Conte, Caterina Pascual Söderbaum, Martí Sales, Mònica Batet i Dolors Borau.

Si voleu, a més a més de poder-ho consultar a l’Avui, també podeu baixar-vos les pàgines de l’entrevista des d’aquí.

h1

Endogamia literaria

9 Abril 2006

La debutante Mònica Batet (El Pont d’Armentera, Alt Camp, 1976), ganadora con L’habitació grisa del 25° premio Just M. Casero, ha escrito una obra honesta, con toda la información para entrar en ella, en un artefacto literario bien trabajado en el que los datos se dan poco a poco y austeramente. En una relectura, la aprehensión de sentidos ocultos es un incentivo, porque se sabe poco de los protagonistas y el lector quizá quiera más. No lo conseguirá del todo, porque la autora no pretende explicar a sus personajes, sino colocarlos en un escenario cultivado de provincias, desamor, celos y ausencia que la literatura no puede trascender. Sorprende esta impotencia de la literatura, porque el narrador acepta de entrada como referentes novelísticos un premio literario local y una supuesta gloria literaria, hijos ambos de una librería de largo recorrido. Se podría argumentar que esta endogamia literaria es estéril, porque ¿quién, a estas alturas, puede atribuir a un premio literario la confirmación de la excelencia, la fama o, simplemente, la calidad? Es el debut de la autora y habrá que esperar a que su obra hable más. Destaca la creación de una atmósfera por medio de elementos simbólicos: la lluvia, «l’habitació grisa»y el peso evocador de los objetos, como los 1.300 relojes parados a las siete menos cuarto que hallan las hijas a la muerte de un personaje obsesivo. ¿Hasta qué punto evocan los espacios, los fenómenos o los objetos? Es más una tentativa, porque el enamoramiento de las imágenes se impone al contenido, a la humanidad que quiere reflejar. Ahora bien, el juego en el espacio y el tiempo, en un mundo literario de pasiones controladas, produce una trama que obliga a retener el nombre de la autora.

[Article d’Estanislau Vidal-Folch, extret del suplement de llibres d’El Periódico del 6 d’abril]

h1

Qüestions familiars

2 Abril 2006

Mònica Batet (el Pont d’Armentera, 1976), llicenciada en Filologia Catalana, ha estat guardonada per la seva primera novel·la, L’habitació grisa, dedicada a resseguir la història d’una família al llarg de cent anys. La pedra funcional de la nissaga és Amadeu Guinovart, que l’any 1898 decideix assentar-se a un poble anomenat Mir i obrir-hi una llibreria que es transforma en un punt de referència imprescindible de la cultura catalana del modernisme, amb clients il·lustres com Santiago Rusiñol. El nom de la llibreria era un reclam difícil d’ignorar per lletraferits de tota mena: «Les Flors del Mal».

A més de la llibreria, un altre espai es manté constant al generació darrera generació com a punt de relligament del passat i el present de la família: l’anomenada habitació grisa d’una gran casa que poc a poc va entrant en un procés de canvi i de decadència. Pel que fa a l’estil de l’escriptura de Mònica Batet, s’ha citat Mercè Rodoreda.

La voluntat de l’autora és ambiciosa: sintetitzar el tarannà de cent anys d’una família en una novel·la breu demana una gran capacitat de síntesi i una força simbòlica no sempre aconseguida.

Just Manuel Casero Madrid va ser fundador del Punt Diari de Girona l’any 1979. Aquest mateix any fou elegit regidor del primer ajuntament democràtic de Girona pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE); va presidir el Consell Municipal de Sarrià de Ter i va ser diputat ponent de Sanitat i Serveis Socials de la Diputació Provincial de Girona. Va morir als 34 anys, un mes i mig després de descobrir-se-li un càncer de fetge, el 31 de gener de 1981. Els actes d’homenatge se succeïren immediatament. El mateix any de la seva mort, la Llibreria 22 de Girona va instaurar el Premi Just M. Casero de narrativa per escriptors joves, que s’atorga anualment a finals d’octubre. Han estat guardonats autors com Jordi Negre o Àngels de Vega.

[Article extret de La Mañana del 19 de març.]