Et despertes un matí, i de sobte tot es torna esplèndid o soporífer. Et concentres en llibres d’autoajuda i en best sellers d’aparador, però tot és inútil. Paraules difícils de pronunciar apareixen de manera natural dins la teva conversa i el company de feina de la taula del costat et pregunta si et passa alguna cosa. Descobreixes quan et mires al mirall, que la mida dels teus ulls ha disminuït lleugerament i que la teva expressió comença a semblar afectada. Primer no li vols donar importància, però un divendres al vespre et trobes davant de la televisió observant amb entusiasme els comentaris dels convidats al programa De llibres. La teva parella entra al menjador i tu canvies ràpidament de canal, també et pregunta si et passa alguna cosa, però tu li negues amb el cap. Els dimecres comences a comprar La Vanguardia i els dijous El País i l’Avui, setmanes després ja no en tens prou i optes per subscriure’t a Lletra de canvi i a Serra d’or, per evitar més preguntes amagues aquestes revistes en un lloc perdut del teu armari. […]
mònica batet 