—Un llibre que t’hauria agradat escriure.
—El desert dels tàrtars, de Dino Buzzati. Em sembla un llibre boníssim.
—Un color per a la teva habitació.
—Blau turquesa.
—Una hora per aturar el rellotge.
—Sóc força nocturna. Cap a les quatre o les cinc de la matinada.
—A què no renunciaries mai?
—A fer el que vull.
—Quin títol li posaries a la Catalunya actual?
—Moment d’impàs. D’aquí a vint anys sabrem on som, però ara ens trobem en un moment en què hem d’assumir moltes coses.
—Una llibreria.
—La Central, al carrer Mallorca de Barcelona. M’agrada molt perquè és un lloc molt acollidor, i a més a més m’he emocionat quan he vist que tinc el llibre a l’aparador.
—Una mania.
—Preocupar-me i lamentar-me.
—Una frase.
—«Fins a la victòria sempre», que va dir Che Guevara.
—La banda sonora de L’habitació grisa.
—Mentre estava revisant el text escoltava les suites de Bach.
Text: Miquel Pellicer
Enderrock, núm. 127, maig del 2006
mònica batet 