M’agradaria recomanar un llibre que m’han recomanat, és un llibre que no trobareu a les llistes dels llibres més venuts, ni possiblement als aparadors de les llibreries i potser tampoc en parlin els grans crítics però hi ha una munió de lectors que en parla i el recomana incessament.
És la història d’una família que viu tancada, uns en una habitació grisa, d’altres en una llibreria nomenada “Les Flors del Mal”. És una història que va i vé en el temps però que avança en ell ràpidament malgrat que alguns la vulguin aturar. És un història d’amors i desamors, de riures i plors. És una història de persones on queda reflectit que no hi ha bons ni dolents sinó que tot és gris.
Hi ha gent que m’ha comparat l’autora amb Mercè Rodoreda però al igual que ella no jutja els seus personatges jo no la jutjaré, simplement us donaré la meva opinió; he gaudit molt amb aquesta novel·la intimista que vaig començar a llegir molt ràpidament ja que es de fàcil lectura però que a mesura que avançava la llegia més lentament com si jo també volgués aturar el temps i fer que no acabés mai.
Aquest ha estat un gran inici per aquesta escriptora de la qual espero que el futur ens faci gaudir amb d’altres llibres tan emocionants.
[Extret del bloc «B de llibre» el 5 d’agost de 2007.]
mònica batet 