Darrere d’una història sempre se n’amaga una altra. Qualsevol relat de ficció es va construint gràcies a una història vertadera que a vegades pot ser més interessant que la que arriba als ulls del lector.
El lector ideal ha de sentir la necessitat, o millor dit, l’obligació d’investigar per què el text que té davant, és aquell i no un altre. La gènesi creativa, però, és un misteri en la majoria dels casos i poques vegades es poden arribar a conèixer les circumstàncies reals que han envoltat el procés creatiu d’una obra.
Quan el 5 de gener de 1966 l’escriptor nord-americà Truman Capote es compromet amb l’editorial Random House a entregar dos anys més tard una novel·la que amb el nom de Pregàries ateses constituirà un retrat punyent de la societat decadent del seu temps, s’inicia paral·lelament una història real de misteris encara no resolts.
L’any 1966 és un any clau en la vida professional de Capote perquè publica A Sang Freda i obté el renom mediàtic i literari suficient per convertir-se en amic i confident de la beautiful people americana. La seva popularitat incipient i la necessitat de descansar un temps després d’A sang freda, obligaran a modificar el contracte de Pregàries ateses i a prorrogar la data d’entrega inicial durant gairebé dues dècades. L’última modificació es farà l’any 1980 i el termini fixat serà el primer dia de març de 1981, l’acompte arribarà fins a un milió de dòlars, que només es pagaran si Capote entrega l’obra; però l’escriptor mor el 1980 i l’únic que es publica pòstumament són tres capítols dispersos d’aquesta novel·la, publicats anys abans a la revista Esquire.
Mentre Capote va escrivint o diu que escriu Pregàries ateses es construeix no només un relat fictici, sinó també un història real que justifica la suposada redacció inacabada de la que havia de ser la seva gran novel·la. La importància de la gènesi de Pregàries ateses és evident, perquè durant anys l’escriptor assegura, a amics i periodistes, que ja té l’obra pràcticament enllestida, mentre jura i perjura el seu editor -Joseph M. Fox- que el proper dilluns li farà arribar un nou capítol, però aquest dilluns mai arriba.
Les teories sobre si Truman Capote era o no era un mentider són, com sempre, diverses. Una primera teoria –la més inversemblant de totes– afirma que efectivament existeix un original amagat en algun lloc d’ Estats Units. La segona teoria creu que a partir de 1976 l’escriptor no treballa més en aquesta novel·la, potser a causa de la polèmica suscitada pels tres capítols publicats entre 1975 i 1976 a Esquire. I l’última teoria, basant-se amb el que Capote afirma al recull de narracions Música per a Camaleons (1980), sosté que sí que existien més capítols, però que el mateix escriptor els va destruir espantat per la reacció que havien generat en la societat americana els primers.
El millor de la història real de Pregàries ateses no és la capacitat de mentir bé del seu protagonista, sinó l’evidència que mai se’n podrà escriure el final perquè l’única persona capaç de fer-ho ja és morta.
El lector ideal ha d’anar més enllà del text. Darrere d’un relat o d’una novel·la sempre hi ha més que paraules. La lectura de ficció serà més profitosa si se’n descobreix no només l’embrió que la genera, sinó també les realitats que la mantenen.
mònica batet 