Aquells de nosaltres que un dia vam decidir convertir-nos en lectors de ficció, ho vam fer empesos per circumstàncies diverses i la qualitat dels llibres que al llarg dels anys hem anat llegint ha depès en la majoria de casos de l’atzar.
En l’actualitat la lectura ha deixat de ser un plaer destinat només a una classe social determinada i s’ha estès a qualsevol que sàpiga llegir. La ficció omple gratuïtament les biblioteques i a Internet es poden trobar textos que potser mai tindran versió en paper. La decisió de llegir només depèn del lector i el fet d’optar, quan un s’inicia en el món de la lectura, per un tipus determinat de ficció no deixa de ser un accident.
Normalment comencem a exercir com a lectors passius quan els nostres pares ens llegeixen contes i ens convertim en lectors obligats quan a l’escola ens manen llegir un llibre determinat per fer-ne després un treball o aprovar un examen. Aquesta, però, és sens dubte una lectura imperativa perquè no som nosaltres qui decidim, sinó que els altres decideixen per nosaltres. Un lector només es convertirà en lector actiu quan sigui ell qui esculli llegir. Cal dir que hi ha moltes persones que mai faran el pas de lectors obligats a lectors actius: perquè un lector obligat no és només aquell que durant una època de la seva vida ha llegit els llibres que els seus professors li han manat, sinó també el que es veu socialment encaminat a llegir la ficció dels aparadors. El perfil del lector socialment obligat és el d’aquella persona que es compra cada any un llibre per Sant Jordi i llegeix Dan Brown només perquè els seus llibres decoren gairebé totes les llibreries.
El lector ideal probablement no es comprarà cap llibre per Sant Jordi perquè els llibres se’ls compra altres dies de l’any; i fugirà d’aquells que li aconsellin llegir sens falta el Codi da Vinci perquè preveu que si fes cas d’aquest consell no arribaria ni a la pàgina número 20.
Evidentment, el lector ideal ha passat per les fases de lector passiu i de lector obligat, però misteriosament en un punt determinat de la seva vida lectora ha optat per buscar alguna cosa més que distracció quan comença un relat o una novel·la. Cada lector ideal a mesura que adquireix experiència literària va creant-se un univers de coordenades que el limiten a l’hora d’escollir i que fan que s’allunyi sistemàticament d’un determinat tipus de literatura. Quan naixem com a lectors tenim el nostre abast un munt de camins i tard o d’hora hem d’escollir quin és el que més ens convé. El lector ideal sap que hi ha camins que no tenen marxa enrere i tot i així els escull perquè la curiositat l’empeny a voler saber què passarà quan hi arribi al final.
mònica batet 